Aquesta guia aborda les qüestions successòries per a estrangers que tenen un immoble a Catalunya, Espanya, incloent-hi el marc legal, les obligacions fiscals i els requisits de tràmit.
Llei aplicable
El Reglament (UE) 650/2012 estableix que, per defecte, s’aplica la llei successòria del país on el difunt tenia la residència habitual. Tanmateix, el testador pot designar la llei de la seva nacionalitat mitjançant una declaració expressa en el testament. Sense aquesta especificació, s’aplica la llei successòria catalana.
Normes successòries catalanes
Catalunya es regeix pel seu propi codi civil, que preveu disposicions successòries flexibles. La llegítima obliga que només el 25% del patrimoni passi als fills o descendents, la qual cosa permet una distribució discrecional més àmplia. Els cònjuges vidus i les parelles estables gaudeixen de proteccions importants, incloent-hi drets d’usdefruit sobre l’habitatge familiar i drets a suport econòmic. La resta del patrimoni es pot distribuir lliurement segons la voluntat testamentària.
Poden sorgir complicacions per deutes pendents, hipoteques, incoherències registrals o herències compartides entre diversos hereus.
Impostos de successions a Catalunya
S’aplica una tributació progressiva sobre els béns situats a Catalunya, independentment de l’estatus de residència. Els familiars propers es beneficien de bonificacions i reduccions, mentre que els residents fora de la UE/EEE poden fer front a tipus més alts sense els beneficis fiscals autonòmics. L’impost de successions s’ha de liquidar en el termini de sis mesos des de la data de defunció. Es poden sol·licitar pròrrogues, encara que els pagaments fora de termini comporten recàrrecs i interessos.
Testaments i planificació
Es recomana fermament redactar un testament espanyol per als béns situats a Espanya. Les declaracions que especifiquin la llei de la nacionalitat del testador eviten l’aplicació automàtica de les normes successòries catalanes, la qual cosa agilitza els tràmits. Els testaments estrangers requereixen traduccions, apostilles i certificats legals, la qual cosa n’augmenta la complexitat i el cost. Tota la documentació ha d’estar en castellà, i els hereus necessiten un NIE i, si escau, representant fiscal si no són residents.
Passos per transmetre la titularitat de l’immoble
- Obtenir el certificat de defunció traduït i apostillat
- Obtenir el certificat del Registre General d’Actes d’Última Voluntat espanyol
- Obtenir còpia del testament o iniciar el procediment d’herència intestada
- Preparar l’escriptura d’herència davant notari espanyol
- Pagar l’impost de successions en el termini de sis mesos
- Inscriure la titularitat al Registre de la Propietat corresponent
- Notificar-ho a l’ajuntament als efectes de l’impost sobre béns immobles
Nota: aquest resum es basa en el contingut informatiu del despatx i no constitueix assessorament legal.